La biologia determina el sexe de les persones, però és la cultura de cada moment i lloc la que disposa el paper que juguen homes i dones en la societat, quines característiques han de tenir homes i dones per ser considerats com a tals.
Com ha de ser un home en la nostra societat? Quines característiques ha de tenir, quines d’aquestes característiques són valorades socialment? Ha de ser valent, capaç d’assumir riscos, de lluitar, de defensar el que és seu, ha de ser competitiu, un campió, el millor. Això determina el nucli de la virilitat i amb aquests valors es van modelant els homes de ben petits per tal que els facin seus. Els contes, la publicitat, la TV, l’esport, les converses al carrer,...reflecteixen aquest patró cultural. A on ens porta això? Entre d’altres conseqüències, que els homes morin abans que les dones per la seva tendència a les conductes de risc ( alcoholisme, drogodependències, esports perillosos, conducció temerària, accidents laborals, suïcidis, homicidis...),també que pateixin mes malalties cardiovasculars, així com a rebutjar els homes que siguin diferents a aquest patró.
En el principi de la humanitat era necessària la lluita, l’agressivitat per sobreviure, però... actualment és necessària? Tal com exposa Marina Subirats en “La masculinitat avui: un gènere obsolet” La capacitat de morir i matar és difícil d’assumir per un ésser humà, ja que d’una banda, va en contra d’una altra tendència profunda, la de la conservació de la pròpia vida i per altra, va en contra d’un manament ètic: no mataràs. (...)Aconseguir que la meitat de la humanitat sigui capaç de contravenir dos manaments ètics tant profunds exigeix un contra missatge de gran potència i una sèrie de dispositius molt complexes.(...) sense l’existència d’aquests dispositius, aquesta característica masculina probablement tendiria a desaparèixer”.
No obstant, veiem en la nostra societat que aquests valors no desapareixen i en molts casos es potencien, perquè van acompanyats de privilegis i prestigi front les dones. Ser un home fort, valent, competitiu és sinònim d’èxit, de poder, de valoració social. Les dones han cuinat des de sempre però si el cuiner és un home te mes prestigi, igual podríem dir de la professió de perruquera, tradicionalment femenina, si la desenvolupa un home sembla mes important.
El patriarcat és una cultura universal i tal com exposa Yakin Ertürk, relatora especial de la ONU per a la Violència contra les Dones, existeixen elements universals que porten a la violència contra les dones, en una escola catalana o en un poble somali, el nexe és la tolerància front l’abús de les dones. Cal aconseguir que els homes entenguin que la masculinitat no te a veure amb el masclisme sinó amb la igualtat.
En la mesura que com a societat incentivem els valors d’aquesta masculinitat tradicional basada en la competència, l’agressivitat, i els privilegis dels homes pel sol fet de ser-ho estem contribuint a la utilització de la violència, també a la violència contra les dones. En la mesura que el rebuig i la crítica contra la violència de gènere només es faci contra els assassinats però no contra els valors i les actituds que els hi donen suport i que perpetuen les discriminacions no erradicarem aquesta xacra social.
Estan proliferant mecanismes de justificació de la violència contra les dones subtils però potents, tal com descriu Miguel Lorente Acosta, metge forense i actual Delegat del Govern per a la violència de gènere del Ministeri d’Igualtat en el seu llibre “violència de gènere: Accions i reaccions dels postmasclisme”. Com per exemple, reduir la violència de gènere a agressions puntuals, per negar la violència com a comportament adreçat a controlar i dominar la dona; reduir la crítica al resultat de les morts i no als valor de la desigualtat que és l’origen; justificar-la reduint-la a causes externes i marginals com el consum de drogues, alcohol, pèrdua de control, gelosia, etc; negar la seva existència i parlar de denúncies falses o culpabilitzar la dona justificant les agressions com part d’un conflicte provocat per elles.
La violència contra les dones és la manifestació extrema de la desigualtat. Els homes són el centre, no els altres. Així, d’acord amb el diccionari de la Reial Academia Espanyola de la llengua, feminitat és “ Estado anormal del varón en que aparecen uno o varios caracteres sexuales femeninos.” En conseqüència, veiem com la identitat dels homes no ha estat un problema per a ells, i pensen que les diferències de gènere no els afecten. Però realment no és així, el masclisme mata i l’agressivitat i la violència són característiques en les que es basa el model tradicional, patriarcal de ser home. L’agressivitat no és funcional ja en la nostra societat.
Per això, des de la Regidoria per a la Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Sitges, volem contribuir a aquest canvi de valors, de patrons culturals i d’actituds amb una campanya per a donar a conèixer els principis de la nova masculinitat, un altra forma de ser home mes igualitària, en benefici de les dones i també dels propis homes, lliure d’agressivitat i de violència. Acostant els homes cap a la cura d’ells mateixos i dels altres.
No pot haver-hi igualtat sense els homes, en la batalla contra la violència ens hem d’implicar tots i totes.
Mercè Espada i Puerto
Regidora per a la Igualtat de Gènere
Com ha de ser un home en la nostra societat? Quines característiques ha de tenir, quines d’aquestes característiques són valorades socialment? Ha de ser valent, capaç d’assumir riscos, de lluitar, de defensar el que és seu, ha de ser competitiu, un campió, el millor. Això determina el nucli de la virilitat i amb aquests valors es van modelant els homes de ben petits per tal que els facin seus. Els contes, la publicitat, la TV, l’esport, les converses al carrer,...reflecteixen aquest patró cultural. A on ens porta això? Entre d’altres conseqüències, que els homes morin abans que les dones per la seva tendència a les conductes de risc ( alcoholisme, drogodependències, esports perillosos, conducció temerària, accidents laborals, suïcidis, homicidis...),també que pateixin mes malalties cardiovasculars, així com a rebutjar els homes que siguin diferents a aquest patró.
En el principi de la humanitat era necessària la lluita, l’agressivitat per sobreviure, però... actualment és necessària? Tal com exposa Marina Subirats en “La masculinitat avui: un gènere obsolet” La capacitat de morir i matar és difícil d’assumir per un ésser humà, ja que d’una banda, va en contra d’una altra tendència profunda, la de la conservació de la pròpia vida i per altra, va en contra d’un manament ètic: no mataràs. (...)Aconseguir que la meitat de la humanitat sigui capaç de contravenir dos manaments ètics tant profunds exigeix un contra missatge de gran potència i una sèrie de dispositius molt complexes.(...) sense l’existència d’aquests dispositius, aquesta característica masculina probablement tendiria a desaparèixer”.
No obstant, veiem en la nostra societat que aquests valors no desapareixen i en molts casos es potencien, perquè van acompanyats de privilegis i prestigi front les dones. Ser un home fort, valent, competitiu és sinònim d’èxit, de poder, de valoració social. Les dones han cuinat des de sempre però si el cuiner és un home te mes prestigi, igual podríem dir de la professió de perruquera, tradicionalment femenina, si la desenvolupa un home sembla mes important.
El patriarcat és una cultura universal i tal com exposa Yakin Ertürk, relatora especial de la ONU per a la Violència contra les Dones, existeixen elements universals que porten a la violència contra les dones, en una escola catalana o en un poble somali, el nexe és la tolerància front l’abús de les dones. Cal aconseguir que els homes entenguin que la masculinitat no te a veure amb el masclisme sinó amb la igualtat.
En la mesura que com a societat incentivem els valors d’aquesta masculinitat tradicional basada en la competència, l’agressivitat, i els privilegis dels homes pel sol fet de ser-ho estem contribuint a la utilització de la violència, també a la violència contra les dones. En la mesura que el rebuig i la crítica contra la violència de gènere només es faci contra els assassinats però no contra els valors i les actituds que els hi donen suport i que perpetuen les discriminacions no erradicarem aquesta xacra social.
Estan proliferant mecanismes de justificació de la violència contra les dones subtils però potents, tal com descriu Miguel Lorente Acosta, metge forense i actual Delegat del Govern per a la violència de gènere del Ministeri d’Igualtat en el seu llibre “violència de gènere: Accions i reaccions dels postmasclisme”. Com per exemple, reduir la violència de gènere a agressions puntuals, per negar la violència com a comportament adreçat a controlar i dominar la dona; reduir la crítica al resultat de les morts i no als valor de la desigualtat que és l’origen; justificar-la reduint-la a causes externes i marginals com el consum de drogues, alcohol, pèrdua de control, gelosia, etc; negar la seva existència i parlar de denúncies falses o culpabilitzar la dona justificant les agressions com part d’un conflicte provocat per elles.
La violència contra les dones és la manifestació extrema de la desigualtat. Els homes són el centre, no els altres. Així, d’acord amb el diccionari de la Reial Academia Espanyola de la llengua, feminitat és “ Estado anormal del varón en que aparecen uno o varios caracteres sexuales femeninos.” En conseqüència, veiem com la identitat dels homes no ha estat un problema per a ells, i pensen que les diferències de gènere no els afecten. Però realment no és així, el masclisme mata i l’agressivitat i la violència són característiques en les que es basa el model tradicional, patriarcal de ser home. L’agressivitat no és funcional ja en la nostra societat.
Per això, des de la Regidoria per a la Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Sitges, volem contribuir a aquest canvi de valors, de patrons culturals i d’actituds amb una campanya per a donar a conèixer els principis de la nova masculinitat, un altra forma de ser home mes igualitària, en benefici de les dones i també dels propis homes, lliure d’agressivitat i de violència. Acostant els homes cap a la cura d’ells mateixos i dels altres.
No pot haver-hi igualtat sense els homes, en la batalla contra la violència ens hem d’implicar tots i totes.
Mercè Espada i Puerto
Regidora per a la Igualtat de Gènere
