21/11/2009

EL MILLOR ANTÍDOT CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: LA IGUALTAT



El dia 25 de novembre es commemora el Dia Internacional contra la Violència de Gènere i és un moment per fer reflexionar i fer balanç.


Estem rodejats de violència. Els mitjans de comunicació ens bombardegen amb notícies d’assassinats, guerres...Hi ha violència als esports, als videojocs, inclús en molts programes de TV infantils, i en d’altres que fomenten la confrontació i l’agressivitat entre les persones, violència en moltes llars, on homes i dones es barallen.
Els models d’educació i de socialització dels nens i de les nenes, els que construeixen les seves identitats com a homes o dones, són diferents i venen donats per sexe. En els nens i joves es fomenta la valentia, la competitivitat, l’agressivitat, l’autoafirmació en el desafiament. La socialització de les nenes i les joves, en canvi, segueix orientada cap a les relacions i les preocupacions afectives, a la cura de la seva imatge i del seu cos. Es segueixen reproduint els estereotips sexistes.

La majoria d’homes no són violents però, amb aquest model de socialització predominant, no pot sorprendre que hi hagi nois que diguin a les seves núvies com han d’anar vestides, homes que considerin que és normal forçar les seves dones a tenir relacions sexuals, i que es descontrolin quan les dones els hi diuen que es volen separar.

Hem avançat, s’ha produït un canvi social important. Hi ha un clam social de rebuig, fins i tot, per part de molts homes que no se senten còmodes amb aquest model de comportament imperant, que han trencat el silenci i es manifesten contra la violència de gènere, amb el lema “el silenci ens fa còmplices”. No obstant, cal anar mes enllà. La tolerància ha de ser zero, no només contra les manifestacions més greus com els assassinats de dones, sinó també contra qualsevol manifestació de l’abús i la discriminació. Això és el que pretenen les lleis que aborden la violència contra les dones, recursos i serveis per a la recuperació de les dones i lleis i accions a favor de la igualtat.

Una de les accions de la llei d’igualtat està relacionada amb l’àmbit educatiu i considerem que és prioritari. Per això, des de la Regidoria per a la Igualtat de Gènere hem promogut diferents accions amb aquesta finalitat. Des del curs 2006-2007 venim oferint als centres educatius sitgetans tallers relacionats amb la promoció de les relacions igualitàries, la prevenció de conductes abusives entre els joves i per que tinguin eines per identificar els continguts sexistes en la publicitat per tal de superar els estereotips. Pels mes petits, nens i nenes de P5 i 4t de primària, es va organitzar un concurs de dibuixos “El meu pare te cura de mi” per tal de potenciar un nou concepte de masculinitat, una paternitat present i promoure la corresponsabilitat a les llars. Amb aquesta finalitat, també hem portat a terme la campanya “Home, implica’t. No et quedis fora de joc!” per sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat d’una reorganització del temps i una major implicació dels homes en les tasques de la llar i de cura.

Aquestes iniciatives volen contribuir a generar un model educatiu i social més igualitari, a generar entre la joventut un esperit crític respecte als missatges dels mitjans de comunicació que reprodueixen els estereotips sexistes, ja que la discriminació i la manca d’igualtat és terreny abonat per a la violència de gènere.
En aquest sentit recomano l'article de la Gemma Lienas, presidenta de Dones en Xarxa, amb la qual la Regidoria per a la Igualtat de Gènere de l'Ajuntament de Sitges col·labora, publicat a El Pais el 23 de novembre anomenat ¡Por Malas!

18/11/2009

Mes de seixanta sitgetanes es van reunir al Saló de Plens de l’Ajuntament per opinar sobre el Sitges que volen.


La convocatòria va ser un èxit de participació, el Saló de Plens estava ple de gom a gom. Ha començat un procés on les dones sitgetanes poden expressar la seva opinió i fer arribar les seves propostes sobre el Sitges que volen.


És necessari que les dones disposin d’espais de reflexió, de relació i d’apoderament propis, fer xarxes entre elles. Així poden introduir temes que d’altra manera és més difícil que surtin tant en la vida pública, temes moltes vegades diferents als plantejats pels homes, ja que homes i dones no estant en la mateixa situació ni personal ni laboral, ni en relació al poder de qualsevol tipus. Sovint les dones generen propostes pel be comú, no només aquells temes que els hi afecten.
Cal que les pròpies dones creguin que són una autoritat legitimada i iniciatives com aquestes ajuden en aquest objectiu.
La democràcia és incomplerta, sense la visió de les dones.

02/11/2009

Per primera vegada, un grup de sitgetanes reflexionarà sobre la vila amb perspectiva de gènere

L’Ajuntament convoca les sitgetanes a explicar la seva visió del poble. La perspectiva de gènere preten analitzar la realitat tenint en compte la mirada d’un grup de persones tradicionalment oblidat de la vida pública, les dones.

Durant 4 sessions les dones residents a Sitges poden aportar idees per millorar i construir el Sitges del present i del futur. D’aquesta manera, l’Ajuntament vol que les dones entrin en l’espai públic per oferir la seva opinió i experiència des del punt de vista de dones al voltant de temes que afecten la vila. L’objectiu és que les dones des del seu coneixement i experiències expliquin la seva visió del municipi i quin és el poble que volen, per millorar la qualitat de vida de les persones.

La primera sessió serà el 4 de novembre a les set de la tarda al saló de plens de l’Ajuntament i comptarà amb la presència de Jordi Baijet i Mercè Espada, regidora d’Igualtat de Gènere. L’alcalde de Sitges exposarà el projecte de vila dut a terme actualment pel govern municipal. Les dones participants en aquesta primera trobada exposaran els temes que siguin del seu interès i sobre els quals podran aprofundir en les sessions següents.
Per participar en aquestes sessions és necessari : ser dona, viure a Sitges i voler destinar una part del temps lliure a aportar suggeriments. Les 4 sessions, una cada mes, poden realitzar-se al matí o a la tarda, en funció de la disponibilitat de les participants.

04/10/2009

QUANT HEM EVOLUCIONAT LES DONES!




Recentment TV3 va emetre un documental anomenat, "Querida Doña Elena", sobre el consultori radiofónic d'Elena Francis que ràdio Barcelona emetia als anys 50.
Escoltant les consultes de les dones i també d'algun home i, sobre tot, els "consells" que donava "Doña Elena", veiem com ha evolucionat la nostra societat, el salt endavant que hem fet les dones en molt poc temps, ja que moltes de les dones i homes que rebien aquesta manera de pensar estant entre nosaltres, són les nostres mares o àvies, pares, avis, oncles...

Davant d'un cas flagrant de violència de gènere, el consell rebut és la resignació i l'obligació de complaer al marit i no portar-li la contrària. Davant de la consulta d'un home al qual no li creix la barba i te por de les burles de la seva dona i els amics, el consell és que respongui amb els punys i que les seves accions han de ser varonils perquè ningú se'n burli.
L'únic sistema d'assessorament en qüestions tant personals era la ràdio, no s'oferia cap servei que pugués contradir l'adoctrinament oficial, com havia de ser la perfecta dona de casa, esposa i mare, sempre al servei del marit i la família.
Gràcies a la democràcia i a la lluita per les llibertats i pels drets de les dones, a mesura que les dones adquireixen la consciència de la necessitat de la seva independència, de la necessitat del reconeixement dels seus drets com a persones i ciutadanes de primer ordre, reclamen viure en condicions d’igualtat amb les seves parelles, el dret a poder treballar remuneradament i no tan sols treballar de franc, en les tasques domèstiques i de cura, a ser reconeguda la seva mirada de dones.
De no ser una persona amb drets, sinó un apéndix del marit, a tenir veu en la societat. El salt ha estat molt gran, però el pes d'aquestes concepcions socials és molt feixuc i encara perduren discriminacions, encara que mes subtils, que hem de combatre.
Les polítiques d'igualtat portades a terme en primer terme per molts governs locals han estat capdals i també pel govern de la Generalitat i de l'Estat, però cal la implicació de tota la societat per viure en una societat on homes i dones tinguin les mateixes oportunitats.

28/09/2009

UN COP MES UN G-20 SENSE PARITAT




Anomenada "foto de família" dels liders mundials a la reunió del G-20 a Pittsburgh. Només 2 dones trenquen l’uniformitat dels vestits i les corbates. La manca de paritat és evident, les dones com a màximes dirigents dels seus països, com a liders, estan infrarepresentades.


Les dones sí aprereixen però com a esposes dels mandataris i la premsa només ha exaltat els seus vestits, la seva imatge en un to frívol. “Lejos de los problemas del mundo, las primeras damas...”, “Los modelitos de las primeras damas”
Perquè no fan el mateix amb els homes? I els marits d’ Angela Merkel i Cristina Fernández? Es diu que no hi van al programa paral·lel que els hi tenen preparat per "entretenir-les" perquè ells atenen les seves responsabilitats laborals. El sexisme dels mitjans de comunicació es manté i els estereotips de gènere que fan que les dones hagin de tenir un paper d’acompanyants dels seus marits i ells no hagin d' assumir o no vulguin el paper de secundaris.
Els mitjans de comunicació transmeten valors i poden servir per superar els estereotips o per mantenir-los, sembla que van per aquest últim camí.
És necessari un paper de denúncia i per això és important la tasca que es fa des de l'Observatori de les dones en els mitjans de comunicació per reflexionar sobre les pràctiques que mantenen els estereotips i també les que són positives per avançar cap a la igualtat.



24/06/2009

Vicenç Navarro a Vilanova i la Geltrú reclama l'oportunitat de l'esquerra per fer mes Estat del Benestar


En el marc del projecte Catalunya Causa Comuna, es va celebrar a Vilanova i la Geltrú la conferència oberta sobre l'Estat del Benestar.
El professor Vicenç Navarro, Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, va exposar a la seva conferència els reptes de la sostenibilitat de l’Estat del Benestar, fent una diagnosi sobre la matèria a partir de la comparació entre Catalunya i Espanya i la situació respecte a altres països com els nòrdics. Catalunya i Espanya porta molt endarreriment en polítiques socials, tot i els avenços dels governs progressistes. La crisi actual ha de servir com a oportunitat per rerforçar l'Estat del Benestar perquè una societat mes cohesionada també és una societat mes competitiva.

17/06/2009

ENS COSTA EL DOBLE, SE’NS PERDONA LA MEITAT I ESTEM LA MEITAT DEL TEMPS

Aquesta va ser una de les reflexions que Antoni Gutierrez Rubí va fer en la seva intervenció en el marc del cicle Fem Dissabte que organitza la Fundació Campalans, en el seu grup de treball Dona i Política, del que formo part. Pretenem reflexionar sobre que ens passa a les dones quan estem a la política.

El dissabte 6 de juny el vàrem dedicar al tema “Dones polítiques i mitjans de comunicació” i el va presentar la Dolors Renau. També van intervenir la Palmira Badell, Regidora de Cultura de Sant Just Desvern i l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació. La comarca del Garraf va estar representada per mi mateixa, com a regidora de l’ajuntament de Sitges i membre de l’Observatori, i per la Mila Arcarons, regidora de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú i diputada al Parlament de Catalunya.
El lideratge femení és un fenòmen emergent però relativament nou. Per exemple, hi han 250 milions de dones a Europa i en els 50 anys d'història de la UE no hi ha hagut mai una presidenta de la Comissió. Tal com deia la Soledad Gallego en el seu article a El Pais del 8 de juny de 2008, "¿Ni una vale lo bastante?".
Com tracten els mitjans de comunicació el lideratge de les dones? Fixar-se especialment en l'aparença és una manera de no donar valor al seu missatge ni reconèixer la seva autoritat.
No obstant les dificultats, per Antoni Gutierrez la crisi econòmica pot donar una gran oportunitat a les dones ja que s'exten la idea de la necessitat d'un canvi cap a un altres valors i un altra manera de fer política i posen a Islàndia com a exemple que ha escollit dones al front de grans bancs nacionalitzats i com a primera ministra.