A l’abril del 2007 veia la llum una iniciativa gestada amb molta il·lusió per moltes persones, el llibre Dones de Sitges. Al llarg de les seves pàgines, per primera vegada, es feia un repàs a la nostra història local, posant de manifest la contribució de les dones a la societat sitgetana, tenint en compte el punt de vista de les dones, els seus pensaments, experiències i aspiracions, tradicionalment silenciades.
Volíem fer un homenatge a les dones de totes les condicions que han enriquit amb el seu treball, moltes vegades amagat, la vida quotidiana de Sitges i també posar de manifest els motius del paper secundari que les dones han tingut tradicionalment en l’espai públic.
Ara, amb aquesta Ruta de les Dones de Sitges, donem un pas més per aprofundir en les relacions de les dones amb l’espai públic i el privat. És una iniciativa pionera a la comarca, ja que cap municipi disposa d'una Ruta d'aquestes característiques.
Des de l’antic mercat, lloc de trobada de moltes dones, a l’Hospital Sant Joan, que va tenir com a primera benefactora una dona, a la Pinacoteca Municipal, al Museu Maricel, on trobem moltes imatges femenines, passant per l’Avinguda Sofia, un dels pocs carrers dedicats a dones, descobrireu la Ruta de les Dones de Sitges, un itinerari nou, que pretén explicar la vila i els seus racons amb una mirada diferent, amb una mirada que reflecteix el lloc que ocupen les dones en la societat.
Aquesta Ruta de les Dones de Sitges no és només un passeig, on veiem edificis, racons, quadres, jardins, on s’expliquen fets històrics..., és també un recorregut sentimental per les vivències de moltes dones, conegudes o anònimes, però sempre representatives de la nostra història.
Perquè hi ha tants pocs carrers o edificis amb noms de dones? Hi ha raons històriques i culturals que fan que les dones hagin tingut, i tinguin, encara ara, poca visibilitat a l’espai públic? Al llarg de la Ruta de Les Dones de Sitges anirem desvetllant aquests interrogants.
Conèixer els condicionants socials i culturals que fan que dones i homes no tinguin la mateixa posició en la societat ens permet avançar cap a la igualtat.
El repte és organitzar la nostra societat de manera que espai públic i l’espai privat sigui compartit per homes i dones i la seva posició no vingui donada pel seu sexe. Una societat que superi els estereotips de gènere, on l’espai social sigui l’espai de convivència i comprengui, tant l’espai domèstic, (imprescindible pel manteniment de la vida de les persones) com l’espai públic (el del treball remunerat i els càrrecs). En definitiva, una societat on homes i dones puguin desenvolupar les seves capacitats en tots els àmbits en condicions d’igualtat.
Volíem fer un homenatge a les dones de totes les condicions que han enriquit amb el seu treball, moltes vegades amagat, la vida quotidiana de Sitges i també posar de manifest els motius del paper secundari que les dones han tingut tradicionalment en l’espai públic.
Ara, amb aquesta Ruta de les Dones de Sitges, donem un pas més per aprofundir en les relacions de les dones amb l’espai públic i el privat. És una iniciativa pionera a la comarca, ja que cap municipi disposa d'una Ruta d'aquestes característiques.
Des de l’antic mercat, lloc de trobada de moltes dones, a l’Hospital Sant Joan, que va tenir com a primera benefactora una dona, a la Pinacoteca Municipal, al Museu Maricel, on trobem moltes imatges femenines, passant per l’Avinguda Sofia, un dels pocs carrers dedicats a dones, descobrireu la Ruta de les Dones de Sitges, un itinerari nou, que pretén explicar la vila i els seus racons amb una mirada diferent, amb una mirada que reflecteix el lloc que ocupen les dones en la societat.
Aquesta Ruta de les Dones de Sitges no és només un passeig, on veiem edificis, racons, quadres, jardins, on s’expliquen fets històrics..., és també un recorregut sentimental per les vivències de moltes dones, conegudes o anònimes, però sempre representatives de la nostra història.
Perquè hi ha tants pocs carrers o edificis amb noms de dones? Hi ha raons històriques i culturals que fan que les dones hagin tingut, i tinguin, encara ara, poca visibilitat a l’espai públic? Al llarg de la Ruta de Les Dones de Sitges anirem desvetllant aquests interrogants.
Conèixer els condicionants socials i culturals que fan que dones i homes no tinguin la mateixa posició en la societat ens permet avançar cap a la igualtat.
El repte és organitzar la nostra societat de manera que espai públic i l’espai privat sigui compartit per homes i dones i la seva posició no vingui donada pel seu sexe. Una societat que superi els estereotips de gènere, on l’espai social sigui l’espai de convivència i comprengui, tant l’espai domèstic, (imprescindible pel manteniment de la vida de les persones) com l’espai públic (el del treball remunerat i els càrrecs). En definitiva, una societat on homes i dones puguin desenvolupar les seves capacitats en tots els àmbits en condicions d’igualtat.
El proper dimarts 11 de maig a les 10:30h. a l’Auditori de l’Edifici Miramar es presenta La Ruta de les Dones de Sitges, amb l'assistència de la Presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, la Coordinadora de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Teresa Llorens, l’escriptora i autora del pròleg de la Ruta, Isabel-Clara Simó, l’autora, Blanca Giribet i de mi mateixa com anfitriona. Després de la presentació podrem gaudir de l'itinerari de la Ruta per viure-la en directe.
Incorporació de la dona al Sistema Educatiu
ResponderSuprimirLa seva institucionalització escolar abasta des de les Ordres relacionades amb la Instrucció de les dones des del Regnat de Carles III fins al Govern d’Alfons XII i la Mancomunitat de l’Enric Prat de la Riba-.Heus ací una seqüència temporal o relació cronòlògica de la Legislació que s’hi va promoure ,a més d’ esdeveniments que van permetre la incorporació de les dones al Sistema Educatiu al llarg de l’Edat Contemporània.
Perìode 1775-1812: Una Reial Provisió assigna d’alumnes a les persones dedicades a l’Ensenyament públic en funció del seu sexe: “Ni els mestres ni les mestres podran ensenyar alumnes d’ambdós sexes,de manera que les mestres admeten només noies i els mestres només nois a l’escola pública”-.La Reial Cèdula de Carles III permet a les dones treballar i ésser instruïdes en tasques pròpies del seu sexe,tot i establint-se oficialment les escoles de barri només per a les noies-.
Perìode 1812-1822:La Constitució de Cadis,sortosament estableix l’Ensenyament públic, universal,gratuït i lliure-.L’Informe Quintana proposa l’ensenyament de la dona,més relacionat amb l’educació moral que no pas amb la Instrucció,lligat a interessos privats i familiars-.En Ferran VII cedeix l’Ensenyament Primari a l’Església com a Premi d’Honor pel recolzament ideològic a la Santa Aliança-.El 21 de febrer de 1816,apareix la Instrucció sobre l’ensenyament de costura per a les noies i la Reial Ordre sobre Educació Primària,tot i destacant les labors i el deure de la mestra d’ensenyar a llegir i escriure-.
El Trienni Constitucional (1820-1822) amb la Fundació de l’Escola Lancasteriana Femenina (ELF) sota la direcció de la Ramona Aparicio,a Madrid es publica el Reglament General d’Instrucció Pública que contempla els continguts bàsics per a l’Educació de la Dona,tot i incloent lectura,escriptura i comptes,ara bé difícilment es portava a la pràctica per la manca de coneixements de les mestres-.El Reglament permet l’ensenyament privat per a la dona.
L’any 1822 és l’any del Projecte de Reglament General d’Ensenyament Primari i Projecte d’un Pla Metòdic-.Es prohibia la coeducació de nois i noies i ni tan sols aquestes escoles podien compartir el mateix edifici (sic) si aquest no disposava d’entrades separades per ambdós sexes-.Déu n’hi dó…!.
Perìode 1823-1933: N’hi ha un primer Pla d’Escoles Municipals gratuïtes,tot i seguint el Reglament d’Escoles de Primeres Lletres: amb un currículum on s’inclou el catecisme ,la lectura,l’escriptura,la màxima importància de les labors domèstiques i la Religió Catòlica.La Reial Cèdula,que encara manté la separació física per sexes,és a dir,que per cap motiu ni pretext s’hi permetrà que a les Escoles de nois hi assiteixin noies,tot i essent educades en una Escola o secció separada-.Com a novetat,n’hi esmento que el primer Títol oficial de “Mestra a Catalunya” és la Clàudia Fernàndez,segons consta a l’Arxiu administratiu de l’Ajuntament de Barcelona.
Perìode 1935-1945:El Director General d’Instrucció Primària,en Pablo Montesino,és partidari de l’Educació de la dona arreu de l’Estat espanyol,perquè les dones influeixen molt en els nens petits tant de Catalunya com Espanya i l’any 1838 es publica el Reglament d’Ensenyament Primari,un reglament que tindrà grans repercusions en el procés d’extensió de la Xarxa escolar i de l’Alfabetització de la població masculina,un fet molt significatiu-.Pablo Montesino és partidari de l’Educació Infantil des dels 2 anyets,segons vaig llegir en una revista “Manual para maestros de escuelas de pàrvulos”-.Es creen a Catalunya les Escoles Dominicals,només per a mares de famílies i treballadores durant la setmana,una obra del clergue liberal l’Antoni Maria Garcia Blanco-
Perìode 1947-1857:En aquest perìode de temps s’afegeix al Reglament d’Instrucció Primària al Currículum de les Dones els Principis inamobibles d’Higiene domèstica i especialment Labors delicades,ai las ! i així les Mestres cobraven un terç menys que els Mestres,malgrat tot-.
Escola de Dansa Lolita Vilalta a Sitges
ResponderSuprimirL'Escola de Dansa Lolita Vilalta,és una escola de grau elemental a la nostra Vila,reconeguda per la Generalitat de Catalunya i per tant és la 5ena Escola Pública a Sitges,ubicada en dues aules llogades per manca d'edifici propi.
*Va ser fundada l’any 1972 per la Mestra Lolita Vilalta-. Des d’aleshores, ha funcionat sense interrupció sota la direcció de la seva fundadora.Tot el professorat del centre compta amb la titulació adequada per impartir estudis de Dansa i té una gran experiència professional, la qual cosa garanteix una oferta educativa de qualitat que posem a l’abast de tothom.
*És una Escola de Grau Elemental-.És una de les Escoles de Dansa autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya,DOGC 2363 de 13.04.1997.I afiliada a The Royal Academy of Dance de Londres, ID 20798-.Aquesta escola prepara:per a les Proves d’Accés a Grau Mitjà de l’Institut del teatre; per audicionar a escoles i companyies nacionals i internacionals-.Les llengües vehiculars són: català, castellà, anglès i francès-.
*La dansa forma part del nostre Patrimoni Cultural sitgetà i constitueix una magnífica base per educar artísticament els nois i les noies de la nostra Vila-.Aquesta formació i educació artística no es pot deixar en mans de l’atzar,per això aquesta Escola Elental de la Dansa és autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya,que presideix l’Ernest Maragall i Mira i integrada per un Claustre de mestres titulats.
*Una Escola Elemental de Dansa que trreballa,prioritàriament tots els aspectes evolutius dels estudiants de dansa des de ben aviat,amb la finalitat de preparar i de desenvolupar el principal instruments de treball escolar,que es el mateix cos de cada estudiant.
*Amb aquesta intenció, l’Escola Pública de Dansa té un Programa al respecte,en cada curs,que té per objectiu la dedicació i atenció de les diferents necessitats dels alumnes preinscrits i matriculats, tot i tenint sempre en compte tant l’edat i la capacitat de comprensió-.Sempre buscant una millor orientació del treball i una sistematització de la “posició corporal”, per així construir una bona col•locació bàsica que donarà com a resultat una estructura sòlida per utilitzar, en un futur, com a vehicle personal o professional.
*Es busca que de forma natural es potenciï el cos a través d’una activitat sanadora i lúdica.La música, el moviment, la improvisació, els jocs, els massatges, el sentit del ritme, la paraula escrita, la confiança i el canvi de rol són alguns dels elements de la proposta de la Lolita Vilalta i les bones professionals que que formen part del centre escolar a través través del moviment-.L’Escola de Dansa Lolita Vilalta potenciar la creativitat, la imaginació, els vincles entre els uns i els altres, entre els membres que formen l’establiment escolar-
*El Programa Cultural d’aquesta escola artística vol potenciar les habilitats i capacitats artístiques de nens i nenes i per tant,la dansa és una part fonamental d’aquest Programa molt respectuós amb les tradicions artístiques-.
*Des de l’organització escolar artistica es vol alenar a la solidaritat i reiterar el compromís amb el desenvolupament de la dansa i la seva implicació social sitgetana.
Gràcies Sr. Franco pels seus comentaris, sempre interessants.
ResponderSuprimir