En el 8 de març, Dia Internacional de les Dones 2010 ens podem preguntar:
Cal continuar commemorant aquesta diada? Són necessàries les polítiques d’igualtat?
No som ja iguals dones i homes?
Hi ha un corrent d’opinió que considera que les dones han aconseguit ja una posició d’igualtat en tots els àmbits en els països desenvolupats, especialment en el món del treball. La majoria de títols universitaris els obtenen dones, les dones cada cop estan més presents en el mercat de treball i, més en aquests moments de crisi, quan la majoria de llocs de treball destruïts eren ocupats per homes. Moltes dones han accedit a llocs de responsabilitat en el món empresarial i polític....Per tant, no són necessàries polítiques d’acció positiva cap a les dones.
Certament, les dones han fet grans avenços cap a la igualtat de drets i d’oportunitats. Tenim una llei de divorci, d’avortament, una llei d’Igualtat, unes lleis Integrals contra la violència de gènere estatal i catalana i cada cop les dones estan més presents en el món públic.
No obstant, no podem oblidar que la presència de dones en les altes esferes del món econòmic, institucional i on es prenen realment les decisions és encara molt lluny de la paritat, malgrat les dones constitueixen el 50% de la població. Molt poques dones estan en els consells d’administració de les empreses de l’IBEX 35, molt poques dones en alts càrrecs polítics, poques en les acadèmies científiques o artístiques, amb el premi Nobel, poques notícies protagonitzades per dones en els mitjans de comunicació, dones amb sous més baixos que els homes..., per citar alguns exemples.
Per tant queda molt camí a recórrer i tot el que s’ha aconseguit no s’ha produït perquè sí. És fruit del treball de moltes dones que ens han precedit i d’altres que avui en dia continuen fent sentir la seva veu. Les trobades de dones arreu i en diferents formats es succeeixen. A l’octubre del 2009 el II Congrés de les Dones de Barcelona, sota el lema “Les dones com a agents de transformació de la ciutat” va aplegar més de 2.000 dones que van fer 560 propostes. També al desembre es van desenvolupar a Granada les “Jornadas Feministas Estatales. 30 años después, aquí y ahora” amb l’assistència de més de 4.000 dones.
També a Sitges, entre els mesos de novembre 2009 i gener del 2010, s’ha portat a terme, per primera vegada, un procés participatiu amb perspectiva de gènere. En aquesta Trobada de Dones, una seixantena de sitgetanes han pogut reflexionar i fer propostes sobre el Sitges del present i del futur, des de l’experiència i el saber de les dones.
Moltes d’elles pensen que les dones encara no hem arribat on volem estar i que necessitem accions positives que facilitin que les dones accedeixen allà on la dinàmica de la societat, on l’organització social i les concepcions del paper que han de desenvolupar homes i dones no possibiliten un món igualitari i no els hi permet arribar.
Posar en valor i fer visible la contribució de les dones a la societat (plans d’igualtat a les empreses i institucions, formació en lideratge per a les dones professionals, foment de la paritat en tots els òrgans, foment de la corresponsabilitat entre homes i dones en les tasques domèstiques i de cura, per exemple).
Per aconseguir aquesta igualtat d’oportunitats, necessitem un altre model de societat, que posi en el centre les necessitats de les persones i la igualtat d’oportunitats. Per això s’ha de produir un canvi cultural i de mentalitats que possibiliti aprofitar el talent de les dones en benefici de tota la societat.
Són necessaris els esforços, de totes i tots per aconseguir una societat més justa i igualitària.
Hi ha un corrent d’opinió que considera que les dones han aconseguit ja una posició d’igualtat en tots els àmbits en els països desenvolupats, especialment en el món del treball. La majoria de títols universitaris els obtenen dones, les dones cada cop estan més presents en el mercat de treball i, més en aquests moments de crisi, quan la majoria de llocs de treball destruïts eren ocupats per homes. Moltes dones han accedit a llocs de responsabilitat en el món empresarial i polític....Per tant, no són necessàries polítiques d’acció positiva cap a les dones.
Certament, les dones han fet grans avenços cap a la igualtat de drets i d’oportunitats. Tenim una llei de divorci, d’avortament, una llei d’Igualtat, unes lleis Integrals contra la violència de gènere estatal i catalana i cada cop les dones estan més presents en el món públic.
No obstant, no podem oblidar que la presència de dones en les altes esferes del món econòmic, institucional i on es prenen realment les decisions és encara molt lluny de la paritat, malgrat les dones constitueixen el 50% de la població. Molt poques dones estan en els consells d’administració de les empreses de l’IBEX 35, molt poques dones en alts càrrecs polítics, poques en les acadèmies científiques o artístiques, amb el premi Nobel, poques notícies protagonitzades per dones en els mitjans de comunicació, dones amb sous més baixos que els homes..., per citar alguns exemples.
Per tant queda molt camí a recórrer i tot el que s’ha aconseguit no s’ha produït perquè sí. És fruit del treball de moltes dones que ens han precedit i d’altres que avui en dia continuen fent sentir la seva veu. Les trobades de dones arreu i en diferents formats es succeeixen. A l’octubre del 2009 el II Congrés de les Dones de Barcelona, sota el lema “Les dones com a agents de transformació de la ciutat” va aplegar més de 2.000 dones que van fer 560 propostes. També al desembre es van desenvolupar a Granada les “Jornadas Feministas Estatales. 30 años después, aquí y ahora” amb l’assistència de més de 4.000 dones.
També a Sitges, entre els mesos de novembre 2009 i gener del 2010, s’ha portat a terme, per primera vegada, un procés participatiu amb perspectiva de gènere. En aquesta Trobada de Dones, una seixantena de sitgetanes han pogut reflexionar i fer propostes sobre el Sitges del present i del futur, des de l’experiència i el saber de les dones.
Moltes d’elles pensen que les dones encara no hem arribat on volem estar i que necessitem accions positives que facilitin que les dones accedeixen allà on la dinàmica de la societat, on l’organització social i les concepcions del paper que han de desenvolupar homes i dones no possibiliten un món igualitari i no els hi permet arribar.
Posar en valor i fer visible la contribució de les dones a la societat (plans d’igualtat a les empreses i institucions, formació en lideratge per a les dones professionals, foment de la paritat en tots els òrgans, foment de la corresponsabilitat entre homes i dones en les tasques domèstiques i de cura, per exemple).
Per aconseguir aquesta igualtat d’oportunitats, necessitem un altre model de societat, que posi en el centre les necessitats de les persones i la igualtat d’oportunitats. Per això s’ha de produir un canvi cultural i de mentalitats que possibiliti aprofitar el talent de les dones en benefici de tota la societat.
Són necessaris els esforços, de totes i tots per aconseguir una societat més justa i igualitària.
Aquesta és la resposta:
ResponderSuprimirL’any 1906 es crea la Fundació Privada d’Escoles de Mestres pel pedagog en Joan Bardina,sempre amb el suport de l’Enric Prat de la Riba-.Es crea,també l’Associació de l’Ensenyança de la Dona i el Centre iberoamericà de Cultura Popular Femenina i l’Escola de Mares de Família.
L’any 1909 a Barcelona es crea l’Institut de Cultura i Bliblioteca Popular per a les Dones,mercès a la iniciativa de la Francesca Bonnemaison i l’Escola d’Estudis Superiors de Magisteri amb l’objectiu de formar les Professores per a les Escoles Normals,on l’Equip Docent el formaven els institucionistes-.L’any 1910 una Reial Ordre del Ministre d’Instrucció Pública,en Juli Burrell,permet que les Dones es matriculin a la Universitat sense el permís de les Autoritats,com erra obligator fins ara-.Els Estatuts de la Institución Libre de Enseñanza (ILE) inclouen l’Educació Mixta i es crea alhora l’Institut de Segona Ensenyança per a la Dona amb cursos de Batxillerat a l’abast de les dones catalanes,de promoció paraestatal.