El passat dissabte vaig poder assistir a una nova edició del “Fem Dissabte”, una trobada habitual del grup “Dona i Política”, coordinat per la Mª Dolors Renau, de la Fundació Campalans. La jornada va servir per reflexionar sobre els efectes d’aquesta crisi global en la vida de la ciutadania i, en especial, de les dones. Quins reptes planteja doncs la crisi actual al feminisme, a fi que serveixi per humanitzar la vida personal, els vincles socials i els valors en la vida política?
Les reflexions conjuntes van posar de manifest que estem en un moment de resistència davant d’aquesta crisi que te un component econòmic, però també és social, política i ideològica. La crisi s’està suportant en base a uns pilars fonamentals: les famílies (és a dir principalment les dones), les polítiques socials, i el mercat.
Les dones estem reflexionant sobre com volem que sigui el nou marc polític, social i econòmic tenint en compte que aquesta resistència te molt de femenina. Les famílies, les dones, fan de suport en moments de dificultats amb ajuts econòmics, serveis de tota mena i suport moral, sobre tot pel que fa a les tasques domèstiques i de cura de les persones, siguin infants o gent gran.
Un altre gran pilar són les polítiques socials, tal com va explicar la Carme Figueras. Estant sent els govern d’esquerres de la Generalitat i de l’Estat els que estan potenciant les polítiques d’ajuda a les persones com una aposta clara, a través de lleis com la de serveis socials o la de la dependència, i subvencions i ajuts, malgrat tinguin dificultats en la seva aplicació, no oblidem que abans, aquests drets no estaven reconeguts .
Es dóna també el traspàs de les tasques domèstiques i de cura de les famílies al mercat, a través de l’ocupació de les dones immigrants, on hi ha una gran demanda de llocs de treball.
El retard en el desenvolupament del nostre estat del benestar provoca que sigui l’organització de la cura de les persones un tema no resolt de la nostra societat. La crisi hauria de servir per considerar prioritari un canvi en l’organització de la societat per possibilitar aquesta cura de les persones en millors condicions.
Les reflexions conjuntes van posar de manifest que estem en un moment de resistència davant d’aquesta crisi que te un component econòmic, però també és social, política i ideològica. La crisi s’està suportant en base a uns pilars fonamentals: les famílies (és a dir principalment les dones), les polítiques socials, i el mercat.
Les dones estem reflexionant sobre com volem que sigui el nou marc polític, social i econòmic tenint en compte que aquesta resistència te molt de femenina. Les famílies, les dones, fan de suport en moments de dificultats amb ajuts econòmics, serveis de tota mena i suport moral, sobre tot pel que fa a les tasques domèstiques i de cura de les persones, siguin infants o gent gran.
Un altre gran pilar són les polítiques socials, tal com va explicar la Carme Figueras. Estant sent els govern d’esquerres de la Generalitat i de l’Estat els que estan potenciant les polítiques d’ajuda a les persones com una aposta clara, a través de lleis com la de serveis socials o la de la dependència, i subvencions i ajuts, malgrat tinguin dificultats en la seva aplicació, no oblidem que abans, aquests drets no estaven reconeguts .
Es dóna també el traspàs de les tasques domèstiques i de cura de les famílies al mercat, a través de l’ocupació de les dones immigrants, on hi ha una gran demanda de llocs de treball.
El retard en el desenvolupament del nostre estat del benestar provoca que sigui l’organització de la cura de les persones un tema no resolt de la nostra societat. La crisi hauria de servir per considerar prioritari un canvi en l’organització de la societat per possibilitar aquesta cura de les persones en millors condicions.
Hola, tot just t'he linkat companya! salutacions!!
ResponderSuprimir