Un any mes commemorem dia 8 de març com el Dia Internacional de les Dones, símptoma que encara ens queda camí per aconseguir una societat on homes i dones visquem en igualtat.
És cert que hem avançat molt en el reconeixement dels nostres drets, gràcies al treball, l’esforç i la lluita de moltes dones. La llei orgànica d’igualtat, la llei integral contra la violència de gènere, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la llei catalana dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista...són importants per eliminar les discriminacions per raó de gènere, però les lleis per si soles no són suficients per canviar les mentalitats, sobre tot quan venim d’una època històrica de manca de drets i llibertats que encara pesa.
No oblidem que no fa tant temps, en el nostre país, les dones no podien heretar, no podien emancipar-se i marxar de la casa paterna fins als 25 anys, si no era per matrimoni o per fer-se monges, no podien disposar dels seus béns sense el permís del marit i, per tant, no podien comerciar amb ells, no podien treballar sense el permís del pare o del marit, ni cobrar el seu propi sou, que passava a mans masculines. El lloc de les dones era la casa i servir al marit. Això ens pot semblar superat i certament ho és però encara queda en l’inconscient social algunes d’aquestes concepcions.
Com ho demostra el fet que molt poques dones estan als llocs directius de les empreses o de les institucions. Per exemple, als consells d’administració de les empreses de l’IBEX 35, al 2007, de 497 membres, només el 6,4% estaven ocupats per dones, si be al 2004 era el 2,5%; al 2008, dels 2.251 membres de les Reials Acadèmies a l’Estat espanyol, només el 10,3% són dones, segons dades de l’Instituto de la Mujer.
Paral·lelament, no oblidem, que quan les dones arriben a càrrecs d’alta responsabilitat no són jutjades, no són mirades igual que els homes. A vegades és mes important com van vestides, la seva imatge, com va ser el cas de la Ministra de Defensa, Carme Chacón, que el seu discurs, en un intent d’amagar el seu lideratge i amb arguments que no s’utilitzarien per qüestionar els homes.
Ens queda camí per recórrer en el canvi de valors, d’una cultura patriarcal a una cultura de la igualtat.
Per això són tan importants les polítiques de gènere, especialment en el món local, ja que els ajuntaments són la instància mes propera a la ciutadania i on acudeixen les dones per trobar solucions als seus problemes. Són importants mesures d’acció positiva per aconseguir la igualtat entre dones i homes i com a eina fonamental per prevenir la violència contra les dones. I que també incloguin accions de foment de la nova masculinitat, seguint la línea de treball que també ha iniciat el Ministeri d’Igualtat i la Diputació de Barcelona, per involucrar als homes en les polítiques d’igualtat. Cal la complicitat dels homes, especialment d’aquells que ja s’han adonat que el model patriarcal els perjudica.
Des de la Regidoria per a la Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Sitges, treballem en aquestes línies. Formem part, juntament amb altres municipis i amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Institut Català de les Dones, de l’associació Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, com a instància de participació ciutadana innovadora, que promou l'anàlisi i la visió crítica sobre el tractament que els mitjans de comunicació donen a les dones, ja que són molts importants com a generadors de valors i poden contribuir activament en mantenir els estereotips i les discriminacions de gènere o poden ajudar a superar-les. Per això, amb la nostra participació volem que aquesta associació es constitueixi com un lloc referent per una representació no sexista de les dones.
Així mateix, hem iniciat una campanya de promoció de la nova masculinitat per acostar els homes a les polítiques d’igualtat.
Mercè Espada i Puerto
Regidora d’Acció Social, Igualtat de Gènere i Diversitat
És cert que hem avançat molt en el reconeixement dels nostres drets, gràcies al treball, l’esforç i la lluita de moltes dones. La llei orgànica d’igualtat, la llei integral contra la violència de gènere, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la llei catalana dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista...són importants per eliminar les discriminacions per raó de gènere, però les lleis per si soles no són suficients per canviar les mentalitats, sobre tot quan venim d’una època històrica de manca de drets i llibertats que encara pesa.
No oblidem que no fa tant temps, en el nostre país, les dones no podien heretar, no podien emancipar-se i marxar de la casa paterna fins als 25 anys, si no era per matrimoni o per fer-se monges, no podien disposar dels seus béns sense el permís del marit i, per tant, no podien comerciar amb ells, no podien treballar sense el permís del pare o del marit, ni cobrar el seu propi sou, que passava a mans masculines. El lloc de les dones era la casa i servir al marit. Això ens pot semblar superat i certament ho és però encara queda en l’inconscient social algunes d’aquestes concepcions.
Com ho demostra el fet que molt poques dones estan als llocs directius de les empreses o de les institucions. Per exemple, als consells d’administració de les empreses de l’IBEX 35, al 2007, de 497 membres, només el 6,4% estaven ocupats per dones, si be al 2004 era el 2,5%; al 2008, dels 2.251 membres de les Reials Acadèmies a l’Estat espanyol, només el 10,3% són dones, segons dades de l’Instituto de la Mujer.
Paral·lelament, no oblidem, que quan les dones arriben a càrrecs d’alta responsabilitat no són jutjades, no són mirades igual que els homes. A vegades és mes important com van vestides, la seva imatge, com va ser el cas de la Ministra de Defensa, Carme Chacón, que el seu discurs, en un intent d’amagar el seu lideratge i amb arguments que no s’utilitzarien per qüestionar els homes.
Ens queda camí per recórrer en el canvi de valors, d’una cultura patriarcal a una cultura de la igualtat.
Per això són tan importants les polítiques de gènere, especialment en el món local, ja que els ajuntaments són la instància mes propera a la ciutadania i on acudeixen les dones per trobar solucions als seus problemes. Són importants mesures d’acció positiva per aconseguir la igualtat entre dones i homes i com a eina fonamental per prevenir la violència contra les dones. I que també incloguin accions de foment de la nova masculinitat, seguint la línea de treball que també ha iniciat el Ministeri d’Igualtat i la Diputació de Barcelona, per involucrar als homes en les polítiques d’igualtat. Cal la complicitat dels homes, especialment d’aquells que ja s’han adonat que el model patriarcal els perjudica.
Des de la Regidoria per a la Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Sitges, treballem en aquestes línies. Formem part, juntament amb altres municipis i amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Institut Català de les Dones, de l’associació Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, com a instància de participació ciutadana innovadora, que promou l'anàlisi i la visió crítica sobre el tractament que els mitjans de comunicació donen a les dones, ja que són molts importants com a generadors de valors i poden contribuir activament en mantenir els estereotips i les discriminacions de gènere o poden ajudar a superar-les. Per això, amb la nostra participació volem que aquesta associació es constitueixi com un lloc referent per una representació no sexista de les dones.
Així mateix, hem iniciat una campanya de promoció de la nova masculinitat per acostar els homes a les polítiques d’igualtat.
Mercè Espada i Puerto
Regidora d’Acció Social, Igualtat de Gènere i Diversitat
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada
Gràcies pel teu comentari.